El Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla ha retirat el guardó a Montse Gonell, de Sant Vicenç dels Horts, perquè la seva obra, Tirititrau, tram, trau, no era inèdita, incomplint el que s’estableix en les bases del premi.
Segons ha pogut saber el Col·lectiu, l’obra ja havia estat guardonada el passat 20 d’octubre, un més abans de fallar-se el veredicte d’Altafulla, amb el primer premi del certamen literari Joan Arús, de Castellar dels Vallès, en la modalitat de narrativa curta. El premi consistia en 450 euros i la publicació de l’obra, segons fonts del mateix certamen.
El jurat integrat per Joan Carnicer, Jordi Cervera, Anna Maria Muntaner, Montse Palau i Teresa Olivé, com a representant de l’entitat, ha decidit per unanimitat retirar el guardó a Montse Gonell. El principal motiu d’aquesta decisió, que ja ha estat comunicada a l’autora, és que les bases del premi diuen, de manera clara, que el treball guanyador "ha de ser inèdit i original”.
El jurat ha considerat convenient concedir el premi d’enguany a l’obra que havia quedat finalista, Manila, de l’autora de Mollerussa, Helena Rufat.
Els membres del col·lectiu volen posar de manifest que en cap moment l’autora els ha posat en antecedents de què l’obra, Tirititrau, tram, trau havia guanyat un premi dos mesos abans al d’Altafulla. També volen deixar ben palès el desencís, compartit amb els membres del jurat, que els ha produït aquesta situació, més encara quan ja s’havia fet públic als mitjans de comunicació el veredicte d’enguany, tot desitjant que no es repeteixi en futures edicions.
D’aquesta manera, la Desena Edició del Premi Altafulla de Narrativa Curta, amb una dotació econòmica de 400 euros i la publicació de l’obra, recau en, Manila, d’Helena Rufat.
Finalment, recordar que en el decurs de 2008 editarem el llibre amb les obres guanyadores de les darreres cinc edicions, des de l’any de l’última publicació, que va ser el 2001. Llavors, el Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla va publicar l’obra, Escrits Palestins i Altres Narracions (Cossetània Edicions, 2001) on s’apleguen els treballs guanyadors i els respectius accèssits de les edicions del Premi Altafulla de Narrativa Curta des de 1998 fins al 2001.
MOLTES GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ, I BONES FESTES..!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Senyors del Jurat, això que vostès diuen no és veritat. Que el conte de Montse Gonell hagi estat guardonat amb un altre premi no vol dir que hagi deixat de ser inèdit. Fins avui, aquest conte no ha estat editat enlloc. Entenc que compleix estrictament, per tant, les bases del seu premi on l'únic que es demanava era "poden concursar-hi narraciona curtes originals i inèdites". És clar que els Jurats tenen sempre la paella pel mànec i es reserven el dret de resoldre qualsevol cas no previst en les bases. D'altra banda, la "legalitat" absoluta de la Montse Gonell es demostra en el fet que no ha utilitzat els recursos de la picaresca habitual en aquests casos, que sol ser presentar un conte guanyador d'un premi en un altre amb un títol diferent. Entenc que aquesta escriptora ha donat la cara, no ha enganyat ningú i ha llegit correctament les bases del seu premi. D'aquí la meva sorpresa en llegir la notícia a El Punt i a Vila Web com si hagués comès un delicte. Crec que el Jurat li hauria d'haver atorgat el premi i l'any que ve posar un punt a les bases del tipus "els treballs han de ser inèdits i no han d'haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d'estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d'adjudicació". Tinc moltes ganes de llegir el conte "Trirititrau, tram trau" i felicito la Montse perquè segur que és molt bo. ¿Per què una pel·lícula de cinema pot rebre els guardons que calgui i un conte de deu fulls no...?
INÈDIT-A
[del ll. ineditus, -a, -um, íd.]
adj 1 No editat. Una obra inèdita.
(GRAN DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA)
INÈDIT- A
adj 1 No editat.
(DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA –INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS)
Potser el Premi Altafulla hauria de precisar, a les bases de les seves pròximes edicions, quin diccionari han de consultar els participants per entendre les condicions que cal complir per presentar-s’hi.
I és que un dels pecats de què s’ha mirar de fugir en la creació literària és el de l’ambigüitat; i que les bases d’un premi literari siguin ambigües em sembla tan lamentable com m’ho semblaria que hi hagués faltes d’ortografia.
Però hi trobo una cosa encara més greu en aquest assumpte: que s’hagi jugat amb el prestigi d’una persona de la manera tan irresponsable com ho han fet vostès amb el de la Montse Gonell.
Tal vegada fóra interessant, senyors i senyores del jurat, que d’ara en endavant especifiquessin a les bases del seu concurs que les obres que s’hi presentin, a més d’inèdites, han de ser verges. Perquè el valor de la virginitat s’està perdent. I això és una pena, oi, senyors i senyores? Sort que encara queda gent com vostès...!
Si ho tenen tot tan clar per quina raó s'amaguen darrera de l'anonimat?
Qui vulgui opinar en aquest bloc que s'identifiqui, gràcies.
Vaig participar al Premi Altafulla de Narrativa 2007 i no vaig ser l’afortunat de rebre la trucada comunicant-me que hagués guanyat. En lloc meu, la va rebre una conveïna de la meva població, de Sant Vicenç dels Horts, la Montse Gonell, a qui conec i admiro personalment, més enllà dels temes pròpiament literaris. Estic molt d’acord amb els dos comentaris que han aparegut en aquest blog contraris al fet que a la Montse se li hagi retirat el premi. Crec que no és just atenint-nos al literal de les seves bases. I més tenint en compte que el seu conte continua sent inèdit i que potser deixarà de ser-ho d’aquí a un any o més.
Allò que més greu sap de tot plegat és que es vulgui “culpabilitzar” algú que participa en dos premis literaris (o en tres o en quatre) al mateix temps amb un mateix conte quan no hi ha unes bases explícites que ho impedeixin. Aquest és el cas del premi d’Altafulla, on el Resum de les Bases que va sortir publicat a www.gencat.net deia només “Poden concursar-hi amb narracions curtes originals i inèdites”. La narració guanyadora les complia: era original i era inèdita. Una altra cosa és que els organitzadors d’un premi vulguin “blindar” el conte guanyador perquè sigui únic i exclusiu per sempre més. Ara bé, els motius d’un blindatge d’aquestes característiques (la “virginitat” de què parla el segon blogger que opina) tindrien sentit, a molt estirar, si estiguéssim parlant d’una operació editorial amb una traducció econòmica important. Si no, no sé veure quin mal hi ha que un conte com “Tirititrau, tram, trau” sigui guanyador a Altafulla, a Castellar del Vallès i a cinquanta pobles més dels Països Catalans. Al contrari, si el conte guanyés a tants llocs voldria dir que és molt bo i que, per tant, com més gent en pugui gaudir llegint-lo, millor.
Probablement, tant la Montse Gonell com qui signa hem pecat de candidesa enviant els contes originals que hem escrit amb un mateix nom a certàmens diferents, sense pretendre enganyar ningú, sempre que les bases ho han permès i mentre els contes no han estat editats. Ja és ben paradoxal que aquesta transparència sigui interpretada justament com a acusable.
Jordi Boladeras Sancho
jo no m'ha amago pas i crec que tot és una injusticia, ni que fos el premi planeta o Santa Llúcia que tots els guanyadors ho són perque els senyalen amb el dit.
Publica un comentari a l'entrada