divendres, 30 de novembre del 2007

Montse Gonell guanya la desena edició

Montse Gonell Barceló, de Sant Vicenç dels Horts, a la comarca del Baix Llobregat, ha guanyat la desena edició del Premi Altafulla de Narrativa Curta. El jurat, reunit aquest dijous 29 de novembre en el sopar al restaurant La Torreta, ha acordat que l’obra, Tirititrau, tram, trau, mereix ser la guanyadora de la present edició. El premi consisteix en 400 euros en efectiu i la publicació de l’obra.

Els membres del jurat han designat com a finalista l’obra, Manila, de l’autora de Mollerussa, Helena Rufat i Casals.
El Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla vol agrair la col·laboració del jurat integrat per, Joan Carnicer, Jordi Cervera, Anna Maria Muntaner, Montse Palau i Teresa Olivé, com a representant de l’entitat, que des de la primera edició del premi, que va guanyar Àngel O. Brunet, s’ha abocat incondicionalment. També volen aprofitar aquesta oportunitat per agrair la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament d'Altafulla en totes les edicions dels premis, i als respectius alclades i regidors de cultura del consistori. Moltes gràcies a tots i totes.

En el decurs de 2008 editarem el llibre amb les obres que han guanyat des de la darrera publicació, el 2001. Són les narracions: Nit de dissabte, del barceloní, Daniel Nomen i Recio, guanyadora de la novena edició; en la vuitena edició, l’obra, On són els meus mitjons? del barceloní, Xavier Moya Sánchez; la setena edició es va declarar deserta. El llibre també inclourà l’obra que va guanyar la sisena edició del premi, es tracta de, Santapàulia, del tarragoní Adolf M. Iglesias, entre d'altres, i també les obres finalistes.

El Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla ja va publicar l’obra Escrits Palestins i Altres Narracions (Cossetània Edicions, 2001) on s’apleguen els treballs guanyadors i els respectius accèssits de les edicions del Premi Altafulla de narrativa curta des del 1998 fins al 2001.

Un fragment del conte, Tirititrau, tram, trau:

El braç llargarut sosté el canell esprimatxat, i unes mans gruixudes palpen el dibuix de la circulació de les venes fins a les arrels dels vasos sanguinis. En Josele arrenca el Ford Escort amb alerons vermells disposat, si pogués, a volar sobre els edificis més en de la circumferència que envolta un blau cel esmorteït. Tirititraum canta amb veu alta. I entre les aixelles i la samarreta de tirans una rotllana de suor fa que ensumi una forta ferum i que la pudor pugi al nas i que obri la finestra per escopir una espècie de flema que llença al terra fent plaf sobre la vorera llòbrega de la tan callada ciutat dormitori. És dissabte.
Tirititrau, tram, trau... que desgraciaito que fuiste, al barrio de Santa Maria canta i en fer-ho obre la boca amb dents mal definides d’un color enfosquit. Porta una cabellera crespada i uns pantalons blancs que insinuen la marca d’uns eslips que se li claven entre les engonal i les natges molt xuclades. Vamos pallá crida mentre li dóna alguna calada al porro que després recolza sobre el cendrer. El cotxe ple de fum li ennuvola la vista però té la pressa dins el cor, per això arrenca el carro amb el semàfor encara vermell fent lliscar el dibuix de les rodes sobre el quitrà. I riu tot escoltant la música de Camaron, tot desafiant amb llibertinatge la vida que algú li ha col·locat al damunt. De tant en tant acaricia el cordó d’or que li penja del coll i li fa petó a la creu de Caravaca,
I volteja amb el dit gros l’arracada metàl·lica en forma d’argolla que se suspèn de l’orella. En Josele està nerviós.

En girar el volant pensa en la Sebas, una xicota gitana del barri de la pau que té una encimbellada pitrera tatuada en forma de lluna minvant i una llarga cabellera negra com la seva mare, que por quererte tanto me desespero, pero si te murieras me moriría, sona al radio cassette.

1 comentari:

rosa ha dit...

enorabona!!!!!. endavant Montse