"...excrements de gat negre deixatats amb aigua blanca i vinagre del més fort i bullits durant tres hores, fins que agafin la consistència del sabó, són un gran remei perquè no surti pèl a la cara de les dones..."
Llibre: “La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915”. Autor: Cels Gomis i Mestre.
Un llibre que parla de bruixes – potser un dels millors que s’ha escrit mai centrat en les nostres contrades – i que, curiosament, pertany a una de les col·leccions de l'editorial Alta fulla. Aquest llibre, malgrat publicar-se l’any 1987 es va començar a escriure l’any 1910. Per tant ha hagut d’esperar prop de set dècades per arribar als lectors. És un dels més importants treballs que des d’un punt de vista folklorista s’ha fet del fenomen de la bruixeria a Catalunya.
El llibre recull les tradicions sobre les transformacions de bruixes i bruixots en animals i les reunions de bruixes, les malediccions, i tot el relacionat amb el Diable. També té referències als curanderos, desencordadors - que solucionen els problemes d’impotència - i les endevinaires. De tos els capítols del llibre n’hi ha un parell que, per la seva singularitat criden l’atenció: un sobre els ponts i les pedres del Diable i un altre relacionat amb la nit de Sant Joan. També conté referències als remeis populars per a qualsevol mal, des de la cura d’una simple refredat fins als problemes més fumuts com els psicològics. Al començament hem podeu llegir el que, en teoria, serveix per evitar l’aparició de pèl a la cara de les dones:
Si sou del pare que les bruixes han estat i són unes heroïnes i les veieu com unes dones intuïtives i callades que han fet molt per la humanitat: treballar a la cuina i el rebost, fer de llevadores, sanadores, psicòlogues. Podeu llegir aquest altra llibre, aquí, però, les bruixes són fades.
Llibre: “La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915”. Autor: Cels Gomis i Mestre.Un llibre que parla de bruixes – potser un dels millors que s’ha escrit mai centrat en les nostres contrades – i que, curiosament, pertany a una de les col·leccions de l'editorial Alta fulla. Aquest llibre, malgrat publicar-se l’any 1987 es va començar a escriure l’any 1910. Per tant ha hagut d’esperar prop de set dècades per arribar als lectors. És un dels més importants treballs que des d’un punt de vista folklorista s’ha fet del fenomen de la bruixeria a Catalunya.
El llibre recull les tradicions sobre les transformacions de bruixes i bruixots en animals i les reunions de bruixes, les malediccions, i tot el relacionat amb el Diable. També té referències als curanderos, desencordadors - que solucionen els problemes d’impotència - i les endevinaires. De tos els capítols del llibre n’hi ha un parell que, per la seva singularitat criden l’atenció: un sobre els ponts i les pedres del Diable i un altre relacionat amb la nit de Sant Joan. També conté referències als remeis populars per a qualsevol mal, des de la cura d’una simple refredat fins als problemes més fumuts com els psicològics. Al començament hem podeu llegir el que, en teoria, serveix per evitar l’aparició de pèl a la cara de les dones:
Si sou del pare que les bruixes han estat i són unes heroïnes i les veieu com unes dones intuïtives i callades que han fet molt per la humanitat: treballar a la cuina i el rebost, fer de llevadores, sanadores, psicòlogues. Podeu llegir aquest altra llibre, aquí, però, les bruixes són fades.
Cels Gomis deia: "he tingut la sort d´acabar per trobar un llibre en cada una de les persones que em rodegen, llibre que, no per estar enquadernat en rústica, deixa de contenir menys interessants matèries. Tota la saviesa, tota la ciència de les generacions passades es troba escampada entre els individus que componen el nostre poble. No sembla sinó que el llibre que la contenia s´hagi desenquadernat i que un cop de vent hagi escampat els seus fulls fins pels darrers racons de les nostres contrades.»
